Tal i com publica Diario Veterinario, els porcs són models valuosos per estudiar les anomalies congènites humanes a causa de les seves similituds fisiològiques i anatòmiques amb els humans.
A més, les condicions ambientals en què les truges solen parir afegeixen una altra capa de complexitat. El part en entorns de granja sovint està menys controlat que en instal·lacions mèdiques i de recerca i això pot portar a diagnòstics erronis, cosa que distorsiona encara més les dades disponibles.
En un estudi realitzat per Nieves Martín-Alguacil, José Miguel Cozar i Luis J. Avedillo de la Facultat de Veterinària de la Universitat Complutense de Madrid, es va presentar i analitzar trenta casos d’anomalies de la tija corporal (BSA, per les sigles en anglès) en porcs amb diferents graus de gravetat.
En comparar aquests casos amb el sistema de classificació existent per a BSA humana, van buscar refinar i expandir la comprensió actual de la condició. Aquesta anàlisi comparativa ressaltarà les similituds i diferències en la presentació i progressió de BSA entre porcs i humans, oferint una perspectiva més àmplia sobre la condició.
L’estudi millorarà el cos limitat de coneixement sobre BSA en animals, particularment en porcs. En comparar casos porcins i humans, “podem identificar punts en comú i diferències que poden informar les pràctiques mèdiques tant veterinàries com humanes”, van comentar.
La implementació d’un sistema de classificació i qualificació per a BSA pot conduir a diagnòstics més precisos, tractaments personalitzats, millors prediccions pronòstiques i millors oportunitats de recerca, cosa que beneficia tant la medicina humana com la veterinària.