Reproduïm aquest article d’opinió publicat a Portal Veterinaria.

La professió veterinària està intrínsecament relacionada amb la ramaderia, i per això coneixem bé els complicats problemes que afecten aquest sector actualment, així com la necessitat que tenen moltes explotacions que es flexibilitzin algunes mesures que estan arribant al punt de condicionar-ne la viabilitat.

Tot i això, la decisió de permetre que la figura del veterinari d’explotació tingui caràcter voluntari només pot tenir una posició de rebuig absolut per part de la Organización Colegial Veterinaria (OCV). Entenem que hi ha principis i valors la barrera dels quals no s’ha d’aixecar mai per motius purament econòmics. I entre ells hi ha, sens dubte, la sanitat animal i el necessari control epidemiològic preventiu que realitzem els veterinaris a les explotacions ramaderes.

Ara que tant es parla del concepte One Health, i que ningú no dubta de la connexió existent entre la sanitat humana, la sanitat animal i la sanitat mediambiental, resulta difícilment defensable una decisió que significa un retrocés evident en aquesta filosofia. Perquè, no ho oblidem, les funcions assignades pel Reglament (UE) 2016/429 del Parlament Europeu i del Consell, del 9 de març del 2016 al veterinari d’explotació són molt rellevants. Parlem del desenvolupament d’un pla sanitari i de la supervisió; així com d’assessorar el ramader de manera contínua sobre matèries com bioseguretat, ús d’antimicrobians i benestar animal.

És a dir, temes de vital importància que conformen els pilars en què s’assenta una prevenció eficient i eficaç de la sanitat animal a les explotacions ramaderes, per no parlar de la seva pròpia rendibilitat en cas de sorgir un problema i no aturar-se a temps. Tot això és el que ara queda compromès amb la decisió de convertir aquesta figura tan necessària en simplement voluntària. Significa assumir que una inversió que hauria de ser prioritària per a la sanitat animal i la salut pública sigui considerada com una simple despesa, que es pot triar si es fa o no, i això és una cosa que els veterinaris, com a sanitaris i garants de la salut pública i la sanitat animal, no podem tolerar.